Votar i Dibuixar

Detall dibuix imaginari Catalunya per Grocdefoc

Detall-2 Imaginari Catalunya per Grocdefoc

Per fi puc tornar a dibuixar…

…continuo prenent notes, prenent el pols d’un país al meu estil, vivint un present i no endevinant el futur, entenent i no entenent alhora… i mentre els altres fan i desfan, jo continuo dibuixant i incorporant línies al meu “Imaginari-Catalunya”.

Ara recordo que a última hora del dissabte 26, els llamps i trons la campaven lliures d’una banda a l’altra de les nostres contrades; els arbres celebraven la pluja, el vent escampava els cartells mal enganxats de la campanya electoral que ja s’havia acabat, i a l’endemà, els ocells matiners menjaven les primeres molles de pa abandonades…

Matí del diumenge 27, i com els ocells de primera hora després d’haver menjat algunes molles, sota un paraigua que em protegeix d’un tímid plugim, em dirigeixo al col·legi electoral en aquestes votacions tan especials. Després d’una estona de cua, em demanen el Dni i em prenen el sobre que porto a les mans, el president de la mesa s’adona dels seu gest desconsiderat, em mira i, sense dir-m’ho, em diu: prefereix ficar vostè mateixa el sobre dins l’urna?

L’important és que vagi a parar a dins

No cal -responc-, l’important és que vagi a parar a dins i d’aquí no em moc mentre no vegi el meu sobre dins la caixa transparent.

Sí, l’important és el que hi ha a dins.  Ara sí, el president m’ho diu amb paraules amb una llengua que no és la meva, però jo l’entenc. I el president de la mesa vota amb el meu vot, per mi. Ja he votat. Surto al carrer amb la sensació de que anem penjats tots plegats de fils invisibles… ara toca això i demà allò altre… i ben pensat, per ara no pot ser d’una altra manera.

A dins… Entre milers o milions anirà a parar el meu vot, molts hi tenen molta confiança, altres esperances, molts hi veuen sortides a un món millor, d’altres desconfien fins i tot de la seva ombra, molts han votat el contrari que jo, o jo he votat a l’inrevés d’ells… i tots som dins la mateixa olla, intentant surar i no bullir d’impotència, de ràbia -fins i tot diria- quan comprenem que som éssers fets iguals i alhora molt diferents, tan similars i alhora tan allunyades les percepcions dels uns i dels altres… Cadascú amb la llet que ha mamat, amb la seva escola d’infància, amb la seva adolescència que l’haurà portat a paisatges diferents que l’hauran ajudat a créixer o a fer-se més petit; amb les seves històries d’alegries i de desgràcies, amb les seves experiències i les seves pròpies vides plegades de xocs emocionals que ens han dut a sensibilitats diferents…

Al final del dia em pregunto si en realitat pensem per nosaltres mateixos i davant del fet d’aquest president de mesa que m’ha tocat de torn i que li feia tanta il·lusió posar els sobres dins l’urna de tota la resta que fèiem cua… i que a mi m’ha semblat que es creia un ésser omnipotent per uns instants en la seva vida… em pregunto qui li haurà posat el seu sobre dins l’urna?

 Aquest post és continuació a Dibuixar per anar cap al propi imaginari

 

Acerca de Grocdefoc

Estudis i experiències en Arts Plàstiques i Literàries
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

M'agradaria saber què opines