Vent de records de llibres il·lustrats en blanc i negre

És agost i és dijous i ara que ja s’ha acabat la xafogor del dia que ha passat mig ennuvolat i mig assolellat, per la finestra entra un vent reconfortant. D’aquí poca estona començarà el capvespre -l’hora que dóna pas a un estat de meravella- i aquest corrent d’aire tan agradable em fa reviure records.

Un ventet tímid, invisible, fa que els records revisquin sense haver de demanar permís. Els deixo entrar, que passegin per l’estança, que mandregin damunt dels coixins del sofà, que em facin companyia fins que jo tingui ben escrit i acabat aquest article i els pugui abraçar.

Llibres antics amb il·lustracions en blanc i negre per acolorir i inventar-me històries

 

Quan era petita em passava moltes estones acolorint els contes que, en aquells temps, molts d’aquells llibres venien únicament il•lustrats en blanc i negre. A mesura que pintava els personatges, els paisatges… jo no llegia les seves històries sinó que m’anava inventant els contes mentre anava observant els seus dibuixos.

Com en aquesta fotografia que podeu veure d’un llibre de 1935 “Terra i Ànima”, les il•lustracions del qual són en blanc i negre. Jo em vaig entestar en posar color en totes les seves pàgines…

Llibre de 1935 Terra i Ànima

“Terra i Ànima” llibre de 1935

Des de fa anys, els nens tenen quaderns de dibuixos per pintar… Jo no recordo d’haver-ne tingut. En canvi, a casa de l’àvia teníem una bona llibreria, tota per a mi i per acolorir. El que tampoc recordo -i és estrany- és que m’haguessin cridat l’atenció, o que m’haguessin dit que allò de pintar els llibres no es podia fer!

Del fet d’inventar-me les històries, ja fa temps que me’n vaig adonar. Quan ja de grans hem parlat de contes, les històries veritables a les quals es refereixen aquests contes no corresponien a les que jo creia que explicaven aquells mateixos contes, i aleshores jo em preguntava: “Qui m’hauria explicat els contes tan malament?”. El cert és que no me’ls havia explicat ningú, perquè segur que vaig ser jo mateixa la que m’havia inventat les històries ajudada per les il•lustracions en blanc i negre que jo anava acolorint.

Sobre els llibres d’aquella època

També recordo que hi havien llibres i contes dels meus avis i pares amb unes il•lustracions precioses… He intentat trobar algun d’aquells contes… però he preferit descobrir alguna weblog que mostri i expliqui molt més del que jo puc escriure sobre els llibres d’aquella època, i he trobat aquest lloc molt interessant:

Librorum piscolabis.cat – “Contes catalans il•lustrats de la Segona República (1931-1939), continuïtats i canvis” es poden veure llibres il•lustrats molt semblants als que a mi tan m’agradava d’acolorir quan era petita. Aquest article d’en Galderich aporta molta informació i crec que val la pena saber-la.

 

Acerca de Grocdefoc

Estudis i experiències en Arts Plàstiques i Literàries
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

2 comentarios

  1. Pilar, veig que tenies traça de ben petita per a la pintura. La il·luminació de la il·lustració és extraordinària. Gràcies.

M'agradaria saber què opines