Vacances. L’etern retorn del temps sense hores

Grocdefoc de vacances

Grocdefoc de vacances (1)

Cel gris. Núvols amb ulls de sol. Així començo uns quants dies de vacances… i em vull retrobar amb les hores sense nom, amb les hores sense temps, amb les hores que no són d’aquest món ni d’aquest pla. Entre formes i colors, entre idees que van i venen i que enxamparé una vegada més al vol, al vol d’una llibertat maltractada, estripada, mig perduda, amb els pinzells cremats, amb la pintura resseca, amb els dibuixos plens de pols i amb els quaderns engroguits.

Cada dia queda menys temps i perdre’l ja és un misteri pel propi ésser que el va perdent dia a dia, segon a segon, com si cadascú de nosaltres tinguéssim un record fugisser d’altres vides en les quals se’ns va dir que érem immortals. Potser sí que ho som d’una manera o altra, perquè si no, no m’explico aquest delit per perdre el temps i no dir el que s’hauria de dir, de no escriure el que s’hauria de deixar escrit, de no composar les melodies que s’haurien de composar, per no dibuixar, pintar, investigar, construir… tots aquells mons que hauríem de crear, o com a mínim d’intentar crear.

Cada dia que passa tinc la sensació de tenir menys temps. I és cert. Tinc menys temps per fer el que encara vull fer. Alguns diuen que el factor temps no existeix… bé, en aquest cas, i tant que existeix!

Ja sé que dins d’una altra idea del temps, quan vull tornar a ser petita ho puc ser; quan vull tornar a sentir o a ser en algun lloc determinat on vaig ser-hi fa anys, hi puc tornar a ser i a sentir o a recordar el que vaig sentir… i aquí el temps sembla no existir. Dins la ment sembla que el temps formi part d’un globus que es va eixamplant, inflant, fent-se més voluminós, a mesura que el propi temps acumula vivències i experiències, però tinc la sensació d’estar dins d’un globus que està a punt de rebentar, d’explotar… perquè el volum és limitat i jo ha començo a veure les llums transparents de la superfície del globus. Però no tinc por; és com si en l’explosió es rememorés el fet primigeni i tot tornés a ser dins l’etern retorn de causes i efectes.
Agafo els pinzells plens de pols i recordo el primer dia que en vaig agafar un entre els meus dits petits.

Les vacances també serveixen per això: per rememorar els punts de partida.

(1) Esbós. Dibuix (plomilla i tinta xina), per M. Pilar Martínez Herrero

Acerca de Grocdefoc

Estudis i experiències en Arts Plàstiques i Literàries
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

6 comentarios

  1. Bonita reflexión acerca del tiempo y de la vuelta en el tiempo a otra realidad, a otro momento, cuando el tiempo parecía ilimitado y nos preocupaba que pudiera terminar.

    • Hola Patricia, Todo nuestro tiempo puede confluir en un solo momento, como cuando Marcel Proust parece evocar al degustar su famosa madalena y luego es capaz de rememorar toda una vida y de escribir todo lo que escribió. Un abrazo.

  2. Bueno Pili,
    Mucha filosofía en tu post…

    A mi lo del tiempo es algo que siempre me preocupaba…

    El solo” hacer nada”, me parecía una pérdida de tiempo muy grande.

    Pero luego empecé a ver que si ese momento de no hacer nada, a mi me reportaba tranquilidad, equilibrio, aprender a escuchar mis silencios y encontrar creatividad e ilusión ese era mucho tiempo ganado.

    Sigue ganando todo el tiempo que necesites!!

    Un abrazo

    • Hola Andrea, gràcies per veure-hi filosofia en aquest escrit. En el fons no em preocupa gaire el pas del temps, perquè sé molt bé, tal com tu apuntes, que el temps “aparentment” perdut, no és res més que un temps necessari de repòs dins del quan s’estan gestant altres possibles realitats futures. Aquest post, però, crec que me’l devia a mi mateixa per posar punt i final al repòs de tants dies i dir-me que ja és hora de tornar a obrir els ulls.

  3. Un escrit molt bonic i agradable de llegir Pili. Gaudeix d’aquest temps tan valuós i aprofita per escriure reflexions com aquesta. Estaré encantada de llegir-les!
    Una abraçada!

    Júlia

    • Hola Júlia! Què bé que t’agradin aquestes reflexions al llindar d’unes vacances que necessitava com l’aigua per continuar pensant i escrivint. Intentaré no perdre el fil … Una abraçada, Pili

M'agradaria saber què opines