Retorn d’un drac

 

Drac tinta xina

Aquest drac forma part del Llibre dels Dracs de M. Pilar Martínez Herrero

De vegades els meus dracs m’abandonen durant dies, mesos, períodes llargs. Fins que, de nou, quan menys m’ho espero, retornen. Aquesta vegada de segur que ha estat per la influència de la Diada de Catalunya.

Sant Jordi no pot avançar sense el drac i el drac no pot anar sol.

Un dia tímid d’inesperada música

Drac de colors

Drac de colors – Grocdefoc

S’acosta Sant Jordi i jo anava pensant en els dracs que tinc guardats i mig adormits dins les carpetes… quan una música inesperada (del vídeo que podeu escoltar al final de l’escrit) ha estat una troballa magnífica. Tot escoltant-lo he anat escrivint:

La timidesa del dia em parla de llocs perduts i allunyats de tot record. Llocs solitaris que han desaparegut de tots els mapes i de totes les històries. Queden les llegendes que diuen que un dia… o els contes que expliquen un curt però intens ara, aquí i ja s’ha acabat.

La timidesa del dia té ressons de meravella: de música de flautes, de címbals, de llaüts, de violes… de pintura antiga i de pintura fresca.

I com si em preparés per a la festa…

Que surtin els Dracs! Que tornin les bèsties! Que s’empassin les princeses perquè els pobles no passin fam i perquè els homes bons no passin penes…

I tot ho recordo sense recordar-ho a ritme d’una cornamusa o d’un rebell o d’una arpa o d’una flauta dolça o travessera. .. mentre la timidesa del dia m’acull i m’allibera i penso en el músic que s’inspirà en Caravaggio i en tantes altres idees.