L’home dins d’una bombolla

 

Detall pintura acrílica El Violinista

El violinista-Detall-Pintura acrílica- M.Pilar Martínez Herrero

(Tragèdies concatenades)

Avui m’imagino un home dins d’una bombolla. Qui sap si una bombolla de sabó o una bombolla de xiclet o una bombolla de fum… o una bombolla imaginària…

En fer petar la bombolla per alliberar-se de la seva pròpia sensació d’empresonament, rebenta el globus, rebenta el seu vestit, rebenta el seu món, rebenta la vida que l’envolta, la vida multiplicada que l’embolcallava… i afegeix així l’efecte mirall-trencat de l’infinit que encara avui dia s’expandeix des de temps immemorials. I és així també com les tragèdies i les desgràcies van concatenades.

No, no hi ha explicacions d’aquelles que potser acceptaríem… Tampoc trobo ni un mot de literatura que em vingui d’algun estat per damunt la realitat que em porti a copsar alguna imaginada explicació, que em tranquil·litzi i consoli.

Malgrat saber que la literatura es pot percebre i enxampar-la fins i tot enmig del terror més pur, en la bellesa de la lletjor, en la simbiosi de la tragèdia i la comèdia… hi ha situacions que em mantenen en el llindar de la realitat més patètica i aleshores em repeteixo (per a veure si d’una vegada m’ho crec) que només som humans.

Hi ha qui plora i plorarà per sempre més. Hi ha qui prega a déus invisibles o a déus ben visibles i guarnits; hi ha qui sotmet el seu intel·lecte a la racionalitat més asèptica o estèril; hi ha qui romandrà sense poder pensar per temps i més temps, hi ha cervells i sentiments de tota mena… El meu m’ha dut a escriure aquestes línies per tots aquells (i per a mi mateixa) que de sobte ens trobem a mercè de les ones expansives provocades per algú o per quelcom que, per atzars desconeguts i de sobte, es trobaven molt a prop nostre.

L’any 2011 en el meu altre blog, vaig escriure: Desgràcies concatenades; ho deia d’una altra manera, però es podria dir que no he canviat de sentiments.

Del caos a l’ordre passant per la meravella

Caos, taranyina. Detall dibuix inta xina per MPilar Martinez Herrero -Grocdefoc

Caos. Detall dibuix tinta xina, per MPilar Martinez Herrero

Reflexions i altres qüestions

Processos creatius-1

La paraula Caos i el que el caos significa en els seus infinits conceptes, des de sempre m’ha atret. En aquest cas parteixo del concepte del Caos com a desordre, per tal d’intentar definir alguns processos creatius en els quals m’he vist immersa.

El caos quasi sempre m’enxampa en tots aquells processos creatius que començo; de vegades al principi, en altres al bell mig del procés, i en algunes al final. Al principi, és com si un munt d’idees haguessin entrat al país del caos. Donant tombs dins d’aquest espai mental, una idea es barreja amb una altra i així es va construint una teranyina que no triga massa de ser infranquejable. El bo d’aquesta teranyina és saber que no hi ha cap aranya que m’esperi per empassar-se’m, perquè….

Qui s’endinsa per aquest mons creatius acaba sent l’aranya productora de la teranyina i els seus fils finíssims representen les idees mesclades. 

Del Caos a l’Ordre passant per la meravella de descobrir el nostre desconegut

A poc a poc i com qui desenreda un cabdell, un a un els fils se separen i cadascun pren el seu camí ben separat dels de la resta. En pintura: aquí un blau, allà un groc, el fil de la línia recta, el negre fil de la rodona llampant… i Oh, sorpresa! de sobte es compren el que s’està creant.

En segons quin estil d’escriptura sol passar el mateix; una idea obra una porta i la narració continua: aquí un mot que fa esdevenir una situació inesperada, allà un personatge que ens en presenta un altre… i tot, tot formava part de cadascuna de les nostres idees barrejades que, de mica en mica, van trobant el seu ordre per esdevenir una història més o menys coherent, intel·ligible. La meravella se’ns presenta al davant, amb totes les combinacions possibles.

Les mateixes idees, de mica en mica, es van col·locant en ordre, com si fossin germanes i formessin una fila índia, una darrere l’altra per ordre de naixement; o com si tinguessin noms diferents i s’ordenessin per ordre alfabètic… El veritable sentit de les combinacions de les idees, al principi també se m’escapa, fins que acabo entenent el seu propi destí dins del meu procés creatiu. 

Quan les idees es van ordenant i aclarint, l’ordre es va fent més necessari i el procés creatiu passa a un altre nivell. 

Així és com ho experimento en certs moments i en determinats processos; en aquells en particular en els quals m’enfronto a la pantalla, al full de paper o a la tela en blanc i començo a jugar al joc de descobrir el que amaga el meu propi desconegut.

Ja ho he dit al principi, del Caos a l’Ordre passant per la Meravella del propi descobriment.

Un conte que és una meravella

Parlant de meravelles... aquesta paraula m’ha portat a pensar en un del contes que, tant per la literatura de la història publicada en quasi totes els idiomes, com per la infinitud d’il·lustracions que genera, val la pena tenir en compte i recordar-lo de tant en tant. Podeu entrar en un blog prou representatiu del que estic dient: Alicies.wordpress.com ple d’il·lustracions i altres informacions.

Jo, us ho confesso, d’ençà que he començat a publicar les meves dèries en aquests Dies d’Art, em fa l’efecte que és com si hagués entrat en la llodriguera del conill d’Alicia, pel qual he començat a baixar i no sé encara on em durà.