No som iguals

 

Detall dibuix tinta x - Grocdefoc

Detall dibuix tinta xina – per Grocdefoc

Penso que no som iguals i el motiu d’aquest escrit no neix de mi, sinó de l’entorn que em modela al seu gust. Sense adonar-me’n massa, em deixo amassar, modelar, em fan al seu gust afegint-me, en més o menys mesura, una mica de sal, una mica de pebre, un raig d’oli, un altre de vinagre, herbes diverses… (i això que a mi no m’agrada la cuina!), història passada, present i futura. La menja està servida, i jo em sento preparada, però al gust dels altres. I alhora és el que jo també intento fer amb ells: modelar-los al meu estil, al meu gust… i així la cadena resulta infinita, composta d’éssers que hauríem de ser lliures però que en realitat no ho som.

Advoquem  per la igualtat però ens cuidem ben bé de demostrar-nos uns als altres que som prou diferents com per renunciar a escoltar-nos quan conversem, quan opinem, quan deixem anar els nostres lliures pensaments i és quan ens adonem que la llibertat no té lloc d’aterratge. Sempre anem amb el vestit d’esgrima col·locat i el sabre preparat, per fer veure que ens toquem per tallar idees o llengües, o per esquinçar ales, pelar cues, escaldar potes… Gats i gossos podran dormir junts, però mai no s’entendran entre ells, no entendran les seves  diferents filosofies de vida. Tot i que, moltes vegades, només amb la Intenció -com els tocs amb les armes de l’esgrima- ja n’hi ha prou.

Molt probable és que els altres s’assemblin a nosaltres com les gotes de pluja s’assemblen unes a altres… tot i que si les observem bé, no hi ha cap gota que s’assembli, tal com tampoc nosaltres ens assemblem, ja que cadascú té un rostre diferent i no hi ha dos rostres iguals per més milions d’éssers humans que existeixen, ni per filosofies o teories que s’assemblin, cadascú tira cap a la seva i quasi sempre sense tenir en compte els altres. Voldríem ser iguals però no ho som. Cadascú té el seu particular cervell que conté els seus particulars pensaments.

De tant en tant, però, trobo éssers humans que, tot i anar a la seva (com ha de ser), tenen en compte l’entorn i als altres amb els qui comparteixen aquests anys presents.