La irresistible atracció per la inexistència

Unicorn blau per Grocdefoc

Unicorn blau per Grocdefoc

Alguns dels meus dies d’art els dedico a llegir sobre mitologia i simbologia… i, quan en algun moment em distrec enmig d’aquestes lectures, no puc evitar preguntar-me d’on en deu venir aquest afany d’aprofundir en tot allò que d’entrada ja sé que no existeix, o, si més no, que ja ha deixat d’existir per a una gran majoria dels homes dels temps actuals… (o a mi m’ho sembla enmig de la desolació que intueixo enmig d’una societat molt més obsessionada per viure “el moment present” i aficionada sobretot a les noves tecnologies, que no pas per tot allò que ja existia abans de la tecnologia). En fi, no em vull embrancar en filosofies que no em portaran enlloc i tampoc voldria enganyar als meus possibles i esporàdics lectors. Només vull dir que la mitologia exerceix una atracció potent que satisfà el meu anhel de meravella.

Trobar meravelles enmig de la desolació és un estímul personal que em condueix per camins paral·lels, als camins que he de caminar junt amb els altres.

Trobar blogs d’altres persones (*) que conreen aquests mateixos o semblants camins paral·lels em fa mirar de nou les estrelles i entremig d’elles, tornar a poder veure cavalls alats, dracs de quatre caps o unicorns meravellosos. I creure… creure que tots els camins conversegen en algun punt de l’infinit.

(*) Em refereixo al blog d’Olga Cabrinety = Totum Revolutum… És tot un descobriment sobre art i amb referències diverses sobre els meus estimats unicorns.