Un dia tímid d’inesperada música

Drac de colors

Drac de colors – Grocdefoc

S’acosta Sant Jordi i jo anava pensant en els dracs que tinc guardats i mig adormits dins les carpetes… quan una música inesperada (del vídeo que podeu escoltar al final de l’escrit) ha estat una troballa magnífica. Tot escoltant-lo he anat escrivint:

La timidesa del dia em parla de llocs perduts i allunyats de tot record. Llocs solitaris que han desaparegut de tots els mapes i de totes les històries. Queden les llegendes que diuen que un dia… o els contes que expliquen un curt però intens ara, aquí i ja s’ha acabat.

La timidesa del dia té ressons de meravella: de música de flautes, de címbals, de llaüts, de violes… de pintura antiga i de pintura fresca.

I com si em preparés per a la festa…

Que surtin els Dracs! Que tornin les bèsties! Que s’empassin les princeses perquè els pobles no passin fam i perquè els homes bons no passin penes…

I tot ho recordo sense recordar-ho a ritme d’una cornamusa o d’un rebell o d’una arpa o d’una flauta dolça o travessera. .. mentre la timidesa del dia m’acull i m’allibera i penso en el músic que s’inspirà en Caravaggio i en tantes altres idees.