L’efímer de tot plegat

Ésser d'heure

Ésser d’heure per Grocdefoc

El temps de descans em permet filosofar sobre l’efímer de tot plegat. M’he passat ben bé tres hores al jardí. Vacances estiuenques enmig d’octubre! Aquest temps d’estiu me’l prenc com un regal en comptes de pensar que la naturalesa segueix el seu curs vers les estrelles… i qui sap si no falta gaire (o anys llum si ho sabéssim dir a una altra escala) per tornar-nos de nou com uns altres atlants i desaparèixer per sempre. D’una manera o altra desapareixerem algun dia.

La neteja del jardí em dóna molt a pensar… És tan efímera la vida de segons quines plantes, flors, animalons, insectes… que si comparem la seva vida amb la nostra, la nostra sembla tan llarga… i si la nostra la comparem amb la dels arbres… (depèn de quins arbres, és clar, i si voleu saber més, entreu en aquest article dels Arbres Amics i tindreu més saviesa vegetal i d’arbrats en general).

Efímera és la vida del paper, com el paper en els qual plasmo els meus dibuixos que avui em semblen perfectes i a l’endemà, amb la meva mania per una perfecció malaltissa, quasi sempre acabo pensant que no vaig bé. Que el temps que tenim és el perfecte, que està en harmonia amb cadascuna i en la totalitat de les espirals de l’existència… i que no cal buscar-hi els tres peus al gat, o la perfecció total de la idea ni entendre el sentit de la immortalitat.

L’art és efímer… i no em refereixo només a aquell que s’anomena Art Efímer, sinó a tot l’art en general, perquè l’art i l’expressió humana està en constant evolució, com l’univers que encara s’expandeix i deixa enrere civilitzacions, paradisos, humanitats, jardins i arbres mil•lenaris… tot i que ens sembla que hi ha temes eterns i artistes immortals… d’aquí un temps més o menys llarg o curt (en l’escala que ho vulgueu dir) potser només quedaran aquests blogs navegant per l’espai que donin testimoni de la nostra estranya existència que, tot i ser efímers teníem la voluntat de perdurar.

Taller d’arbres

Saber observar és primordial-1

L’objectiu d’aquests Tallers són per a compartir el que sé

 

Abans de continuar endavant amb els meus “tallers” he de dir que NO tic cap pretensió d’ensenyar, però SÍ de compartir el que sé. Voldria que això quedés clar des d’un bon principi: Comparteixo les meves experiències, el que jo he acabat sabent i pensant d’algunes maneres de fer, en especial en el dibuix. A la Gran Xarxa hi ha blogs molt més especialitzats i tallers en línia, cursos, etc. No és la meva intenció formar part d’ells. El que jo aporto és la meva única visió i personal experiència. Però si entremig en trobo alguns que cregui adient incloure’ls com a referència, els aniré enllaçant, amb la intenció d’enriquir i complementar el que jo intento expressar.

Els meus primers apunts, que he titulat “Taller de núvols, 1 i 2, els he dedicat a la importància de l’observació, ja que no n’hi ha prou en mirar, en dir vull dibuixar aquest arbre, o aquella casa.  Per tal de saber distingir les formes cal observar les formes, i si observant núvols podem arribar a trobar i a veure clarament figures, éssers, objectes, etc., aquests costum ens ajudarà a concretar i a definir, a conèixer línies, volums, colors, llums i ombres… En les formes més estàtiques potser veurem encara millor com són composades les formes, com així les llums i les ombres amb molta més claredat. Podrem seguir les línies amb seguretat i les llums i les ombres entenent el procés del focus de llum i del moviment.

Per portar-ho a terme, cal trobar punts de referència, ser conscients de quines classe de línies perfilen l’arbre, la casa o allò altre que vulguem o ens agradi dibuixar i que, com a mínim, hem de saber captar des d’un principi. Fins i tot fer-nos preguntes davant l’objecte o la figura i que, un cop formulades, anirem trobant les respostes que ens ofereix la pròpia figura que volem dibuixar.

Cal acostumar els nostres ulls a veure-hi una mica més enllà del que tenim davant del nas, mirem un arbre i trobem una forma concreta, al costat hi ha un altre arbre i a aquest l’hi trobem una forma semblant; però la forma que apareix entre un arbre i l’altre també és important, aquell vuit també té forma i, ens ajudarà a definir millor les formes que veiem i que tenen els arbres que volem dibuixar.

Hi ha qui té la il•lusió i ho troba tot un repte imitar la realitat, ésser capaç de copiar a la perfecció un objecte… Això és molt difícil i alhora s’ha de prendre com un pas molt important per a un aprenentatge major que el portarà molt més lluny. N’hi ha que partint de la realitat crea el seu propi arbre. Però per arribar a aquesta personal visió, cal dominar la mà que copia la pròpia imaginació… i no està gens malament començar per intentar copiar la realitat que ens envolta perquè ens portarà a ser molt més conscients de quines formes ens atrauen més i quines altres ens passen més desapercebudes.

Jo sempre he cregut que un cop se sap dibuixar un arbre havent sabut copiar les seves formes a la perfecció, havent sabut trobar els seus colors a la perfecció, ja es té el dret de poder posar-lo del revés, de treure’n una part si li plau, d’invertir els colors, de jugar amb les seves formes, de desdibuixar-lo, de desfer el que un ha aprés quan l’imitava a la perfecció, perquè per fi sabrà dibuixar el que l’arbre no ensenya a simple vista.

Arbres-Detall-Grocdefoc

Arbres-Grocdefoc

Línia recta, no tan recta, s’inclina cap a la dreta… després cap a l’esquerra… de nou cap a la dreta només una miqueta… i amunt cap a l’esquerra de nou… cal ser conscient de la forma que va tenint allò que anem dibuixant.