L’home dins d’una bombolla

 

Detall pintura acrílica El Violinista

El violinista-Detall-Pintura acrílica- M.Pilar Martínez Herrero

(Tragèdies concatenades)

Avui m’imagino un home dins d’una bombolla. Qui sap si una bombolla de sabó o una bombolla de xiclet o una bombolla de fum… o una bombolla imaginària…

En fer petar la bombolla per alliberar-se de la seva pròpia sensació d’empresonament, rebenta el globus, rebenta el seu vestit, rebenta el seu món, rebenta la vida que l’envolta, la vida multiplicada que l’embolcallava… i afegeix així l’efecte mirall-trencat de l’infinit que encara avui dia s’expandeix des de temps immemorials. I és així també com les tragèdies i les desgràcies van concatenades.

No, no hi ha explicacions d’aquelles que potser acceptaríem… Tampoc trobo ni un mot de literatura que em vingui d’algun estat per damunt la realitat que em porti a copsar alguna imaginada explicació, que em tranquil·litzi i consoli.

Malgrat saber que la literatura es pot percebre i enxampar-la fins i tot enmig del terror més pur, en la bellesa de la lletjor, en la simbiosi de la tragèdia i la comèdia… hi ha situacions que em mantenen en el llindar de la realitat més patètica i aleshores em repeteixo (per a veure si d’una vegada m’ho crec) que només som humans.

Hi ha qui plora i plorarà per sempre més. Hi ha qui prega a déus invisibles o a déus ben visibles i guarnits; hi ha qui sotmet el seu intel·lecte a la racionalitat més asèptica o estèril; hi ha qui romandrà sense poder pensar per temps i més temps, hi ha cervells i sentiments de tota mena… El meu m’ha dut a escriure aquestes línies per tots aquells (i per a mi mateixa) que de sobte ens trobem a mercè de les ones expansives provocades per algú o per quelcom que, per atzars desconeguts i de sobte, es trobaven molt a prop nostre.

L’any 2011 en el meu altre blog, vaig escriure: Desgràcies concatenades; ho deia d’una altra manera, però es podria dir que no he canviat de sentiments.

Acerca de Grocdefoc

Estudis i experiències en Arts Plàstiques i Literàries
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

2 comentarios

  1. Tanta locura…

    No dejo de pensar que cada uno de nosotros individualmente nos esforzamos por tener nuestro futuro soñado y que repentinamente y sin ninguna explicación todo puede explotar como una burbuja.. una burbuja nuestra o ajena..

    Gracias por poner palabras a lo lo que te deja sin palabras!!

    Un abrazo

    • Mientras podamos siempre debemos volver a las palabras que nos ayudan a expresar nuestras sensibilidades.
      Un aabrazo para ti también Andrea.
      M.Pilar

M'agradaria saber què opines