Ensopegar amb les mateixes pedres

Jugant amb pedres

Joc de pedres per Grocdefoc

Encara recordo (o m’ho invento?) quan vaig escriure per primera vegada una carta llarga, llarga… d’aquelles que a meitat t’adones que no té gaire sentit continuar escrivint i l’estripes. Però a l’endemà, curiosament, tornes a intentar-ho i et preguntes per què has de tornar a caure en la mateixa pedra, com si ensopegar en el fons t’agradés o sentissis una necessitat i fins i tot una mena de plaer en el fet mateix de l’ensopegada. Diuen que hi ha éssers als qui els agrada patir en desmesura per raons banals… ves a saber si entre els qui els agrada ensopegar en la mateixa pedra també hi trobaríem als éssers qualificats de tocats per la ploma, la tinta o l’ordinador.

Ara que les tardes ja són més llargues, llargues com una carta llarga, llarga… a meitat de la tarda surto a jugar amb les pedres i intento ensopegar una vegada més entre les lletres i les idees… mentre vaig veient com la meva ombra s’allargassa entre les pedres perquè el sol encara és ben viu.

Acerca de Grocdefoc

Estudis i experiències en Arts Plàstiques i Literàries
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

M'agradaria saber què opines