Dies d’art amb panteres i ratolins

Pantera i notes musicals per Grocdefoc

Pantera  pintada amb Paint per Grocdefoc

He vist una pantera donant tombs per la plaça Andròmeda; he vist quatre notes musicals penjades d’un cable elèctric; he vist… que la pantera es volia cruspir un ratolí, que les notes bellugaven i començava una música freda; feia fred, el termòmetre marcava 4 graus sota zero i la plaça Andròmeda continuava donant tombs.

Sé que a partir d’ara, els meus dies estaran plens de panteres i de ratolins, de notes musicals, de freds i de calors estrafolaris, de dies que naixeran al migdia i de nits que començaran a les quatre de la matinada. Potser se’m cruspirà la pantera com si jo fos un ratolí mentre les notes musicals em faran de llit.

M’espera el caos que tenia dins d’una capsa, guardat, amagat per a millors temps. I Andròmeda serà el punt de partida, una plaça plena de panteres, de ratolins i de llibertat (*).

Parlar de llibertat se’m fa estrany quan penso que en aquests mateixos moments hi ha tanta humanitat aturada i arraconada; com si no tinguessin dret a viure, a lluitar per la seva supervivència, a somiar en dies millors i en terres millors, i tot vedat per tants interessos que se m’escapen a la meva comprensió humana. Sí, sóc humana, i potser per això encara veig panteres que recorren els meus espais i tants ratolins desesperants que es volen escapar… I jo, enmig de tot aquest enrenou començo una nova etapa… i és com si jo també tingués por de caure en una nova trampa… per més hores clarividents que m’esperen i places d’Andròmeda que continuïn donant tombs.

(*) Sóc a punt de jubilar-me i el que experimento és tan estrany que em fa veure panteres.

Si voleu saber sobre les panteres, això és el que diu la Wikipedia

Si voleu saber sobre els ratolins, això és el que ens explica la Wikipedia

M’ho hagués pogut estalviar

El Greco, 1567, La curació del cec

La meva col·laboració a Relats Conjunts

No fa massa dies que em van operar de cataractes… i potser m’hagués estalviat tants maldecaps: visites a l’oftalmòleg, exploracions als ulls, programacions quirúrgiques; signar papers; estar en dejú; anar al darrera d’una infermera sense quasi veure-hi, estirar-me en una llitera, patir una anestesia local, les esgarrifances només de pensar en els implants de lents; dies i dies amb tractament de gotes… Tornar-me a acostumar a veure-hi. Penso que  tot això m’ho hagués pogut estalviar si hagués sigut el cec del Greco.

Desig per al 2016. Llum i foscor.

Detall de peix per Grocdefoc

Detall de Peix. Pintat sobre fusta , pintura acrílica i làmines d’estany, per Grocdefoc.

Fa dies que no escric degut a dues intervencions als meus ulls gastats. Qui sap si podré retornar amb forces al meu mig abandonat blog… als meus dibuixos i pintures, als meus intents de narrar el que penso i sento… voldria expressar el meu desig lluminós per aquest 2016:

Que tot reneixi amb la força necessària per trobar harmonia i enteniment, discerniment, paraules plenes de significats, de fets justos i entenedors… Que els homes creixin, eixamplin els seus horitzons humans, els seus cors cap a l’infinit… Que trobem la fórmula per esdevenir germans… però…

 

Desig fosc per al 2016:

Però sincerament, crec que no deixen de ser paraules buides el que he escrit quan penso en el que realment passa en aquest planeta terra… Per què som tan hipòcrites i desconsiderats? Aleshores les pors ancestrals em retornen com a monstres que no puc oblidar… i em revé la història de la humanitat.

Qui diu que no podem créixer més, molt més… fins a veure el rostre veritable de les estrelles?

Em diuen que blogs com aquest no poden funcionar… I jo em pregunto si ja som només màquines sense ànima? només humans robotitzats, que ens movem i funcionem com aparells sincronitzats, bateguem amb líquids de laboratori, amb els pensaments uniformats i amb cossos i siluetes serigrafiades? Qui sap…