Dies d’art amb panteres i ratolins

Pantera i notes musicals per Grocdefoc

Pantera  pintada amb Paint per Grocdefoc

He vist una pantera donant tombs per la plaça Andròmeda; he vist quatre notes musicals penjades d’un cable elèctric; he vist… que la pantera es volia cruspir un ratolí, que les notes bellugaven i començava una música freda; feia fred, el termòmetre marcava 4 graus sota zero i la plaça Andròmeda continuava donant tombs.

Sé que a partir d’ara, els meus dies estaran plens de panteres i de ratolins, de notes musicals, de freds i de calors estrafolaris, de dies que naixeran al migdia i de nits que començaran a les quatre de la matinada. Potser se’m cruspirà la pantera com si jo fos un ratolí mentre les notes musicals em faran de llit.

M’espera el caos que tenia dins d’una capsa, guardat, amagat per a millors temps. I Andròmeda serà el punt de partida, una plaça plena de panteres, de ratolins i de llibertat (*).

Parlar de llibertat se’m fa estrany quan penso que en aquests mateixos moments hi ha tanta humanitat aturada i arraconada; com si no tinguessin dret a viure, a lluitar per la seva supervivència, a somiar en dies millors i en terres millors, i tot vedat per tants interessos que se m’escapen a la meva comprensió humana. Sí, sóc humana, i potser per això encara veig panteres que recorren els meus espais i tants ratolins desesperants que es volen escapar… I jo, enmig de tot aquest enrenou començo una nova etapa… i és com si jo també tingués por de caure en una nova trampa… per més hores clarividents que m’esperen i places d’Andròmeda que continuïn donant tombs.

(*) Sóc a punt de jubilar-me i el que experimento és tan estrany que em fa veure panteres.

Si voleu saber sobre les panteres, això és el que diu la Wikipedia

Si voleu saber sobre els ratolins, això és el que ens explica la Wikipedia

M’ho hagués pogut estalviar

El Greco, 1567, La curació del cec

La meva col·laboració a Relats Conjunts

No fa massa dies que em van operar de cataractes… i potser m’hagués estalviat tants maldecaps: visites a l’oftalmòleg, exploracions als ulls, programacions quirúrgiques; signar papers; estar en dejú; anar al darrera d’una infermera sense quasi veure-hi, estirar-me en una llitera, patir una anestesia local, les esgarrifances només de pensar en els implants de lents; dies i dies amb tractament de gotes… Tornar-me a acostumar a veure-hi. Penso que  tot això m’ho hagués pogut estalviar si hagués sigut el cec del Greco.

La irresistible atracció per la inexistència

Unicorn blau per Grocdefoc

Unicorn blau per Grocdefoc

Alguns dels meus dies d’art els dedico a llegir sobre mitologia i simbologia… i, quan en algun moment em distrec enmig d’aquestes lectures, no puc evitar preguntar-me d’on en deu venir aquest afany d’aprofundir en tot allò que d’entrada ja sé que no existeix, o, si més no, que ja ha deixat d’existir per a una gran majoria dels homes dels temps actuals… (o a mi m’ho sembla enmig de la desolació que intueixo enmig d’una societat molt més obsessionada per viure “el moment present” i aficionada sobretot a les noves tecnologies, que no pas per tot allò que ja existia abans de la tecnologia). En fi, no em vull embrancar en filosofies que no em portaran enlloc i tampoc voldria enganyar als meus possibles i esporàdics lectors. Només vull dir que la mitologia exerceix una atracció potent que satisfà el meu anhel de meravella.

Trobar meravelles enmig de la desolació és un estímul personal que em condueix per camins paral·lels, als camins que he de caminar junt amb els altres.

Trobar blogs d’altres persones (*) que conreen aquests mateixos o semblants camins paral·lels em fa mirar de nou les estrelles i entremig d’elles, tornar a poder veure cavalls alats, dracs de quatre caps o unicorns meravellosos. I creure… creure que tots els camins conversegen en algun punt de l’infinit.

(*) Em refereixo al blog d’Olga Cabrinety = Totum Revolutum… És tot un descobriment sobre art i amb referències diverses sobre els meus estimats unicorns.