La immensitat dels blaus

Sóc una immensitat…

Blau e nit-detall-pintura acrílica-Grocdefoc
I la immensitat del blau dins del got amb el pinzell preparat m’aclapara…

Blau de cel-detall-pintura acrílica-Grocdefoc
Per on començar, pel blau del cel o pel blau de la mar?

Blau de mar_detall_pintura acrilica_Grocdefoc
Els meus dits s’entretenen en gotes atzaroses
que guspiregen en la fosca d’un nacre enfosquit.

Taca negra_detall_pintura acrílica_Grocdefoc
La immensitat s’amaga dins d’una taca negra,
i tots els blaus desapareixen difuminats en la nit.

Veritats, Mentides, Colors i Filosofia

Paisatge o drac?

Paisatge o drac? – Muntatge i fotografia d’en Grocdefoc

Motivada pel flaix poètic que vaig percebre, un dia vaig escriure:

Les veritats d’un moment
són les mentides del següent.

Darrere dels colors de la fotografia existeix un paisatge real. Darrere d’aquesta aparent cortina el paisatge s’ha difuminat, i si digués que el que hi ha al darrere és el llom d’un drac també ens ho podríem creure, donat que la veritat ha quedat disfressada de mentida.

Sempre m’ha agradat adonar-me de les infinites formes que existeixen en la mateixa forma, trobar-les reflectides en el dia a dia, en els objectes que fem servir i que de vegades serveixen avui per fer i a l’endemà per desfer; o en els humans que amaguen el seu veritable rostre, la seva veritable veu, les seves veritables capacitats distrets en altres fal·làcies… O en els astres que ens enganyen tan fàcilment… en la Natura que se’ns cruspeix mentre ens fa creure que nosaltres som els seus amos.

Tot escrivint he anat pensat en els texts filosòfics d’en Ramon Alcoberro i Pericay i de Friedrich Nietzsch que fa temps vaig llegir i que he enllaçat per si algú hi té interès.