Al final de la vinya hi ha un racó vermell

Vinya vermella - Grocdefoc

Vinya vermella – Grocdefoc

 

Al final de la vinya hi ha un racó vermell. Cap allà que me n’hi vaig… La meva miopia és una benedicció, de lluny el meu món solar sembla una creació abstracte… però la sorpresa, quan ja sóc a prop, és una meravella.

Dibuixar una poma o el desig de menjar-se-la

Dibuixar una poma

Fotografia i muntatge amb Paint per M. Pilar Martínez Herrero

Fa dies que em vull menjar una poma.

Fa dies que l’encalço amb el meu pensament errant que, tant bon punt la meva voluntat em fa aixecar de la cadira, tan bon punt em torno a asseure per a deixar passar el desig d’anar a cercar una poma per a menjar-me-la.

I així van passant molts i molts dies darrera la idea metafísica de la poma dolça, sucosa i perfumada.

Aquesta idea de la poma ensucrada només se’m fa real quan la dibuixo damunt d’un paper ceba i com a tal apareix mig transparent, indefinida…

Com transparent és el meu pensament que cada tarda es menja una poma, tot i que jo -la de carn i ossos- continuo sense menjar-me-la.

***************

Jo mai he cuinat pomes, però si us agraden i en voleu cuinar, us enllaço una “Recepta extreta de Cuina amb compte”

Pàtina de temps

Pàtina de temps. Acrílic sobre paper. Grocdefoc

“Pàtina de temps” – Pintura acrílica sobre paper. Detall.Per M. Pilar Martínez Herrero

Pàtina de temps entre els dies d’art

Hi ha dies que no em surt res, que res m’inspira, que una pàtina de blanc, o de gris, o de negre cobreix tota la immensitat de la qual vaig feta. Obro els braços i abraço la terra, començo a saltar i el cel se m’acosta, intento agafar al vol l’ocell daurat i aquest deixa anar una ploma.

El cel és a tocar.

Quan miro a baix, els rius són vermells i els camps tots cremats, els boscos són molt vells i no en neixen de nous. I jo em sento un tros de carbó, fumejant, fumejant…

Formo part de la pàtina del temps.