Exposició de pintura “Paletes de Pintor”

Javier Rey pintant

Javier Rey preparant la seva exposició de setembre

Les paletes de pintor són estris que ajuden als pintors en les seves barreges de colors.

Des de fa unes setmanes, el meu estudi de pintura acull a un amic, en Javier Rey, un pintor ubicat a Sitges. En Javier Rey es troba preparant la seva propera exposició de pintura, que ha titulat “Paletes pintades”. En aquest cas les paletes li ha servit de suport per a la seva obra.  Un suport prou estimulant, la paleta de pintor, per trobar-hi una sortida imaginativa i creativa.

M’agrada veure’l com pinta, tornar a sentir l’olor de pintura, les mirades al voltant o al cel cercant aquell detall que arrodonirà o conclourà l’obra, tornar a comprovar la lluentor i la textura del vernís…, a veure si així se m’encomanen de nou les ganes de dibuixar i de pintar després d’una llarga temporada allunyada de tot aquest món de formes i colors.

Us animo a visitar l’exposició d’en Javier Rey:

Del 2 al 18 de setembre de 2016, a la Capella de les Arts de la Fundació Ave Maria  (Av. Artur Carbonell, 11 SITGES. L’horari: d’11 a 13 i de 17 a 20 h. diumenges tancat).

Per Sant Jordi surten els Dracs

 Drac lector per Sant Jordi

Dibuix fet amb tinta xinesa i acolorit amb el programa paint, per Grocdefoc.

Us desitjo una feliç diada de Sant Jordi i bona lectura!

He pensat que avui era un bon dia per treure de la meva carpeta de dracs (com si la carpeta fos una caverna prehistòrica), un dels dracs més lectors que tinc. Amb les ulleres posades està llegint el “Tractat de bones maneres per a dracs, panteres i ratolins”

A l’últim post deia que estava a punt de jubilar-me; doncs bé, ja m’he jubilat i  a més de veure panteres i ratolins, ja torno a veure dracs…

Jo ja fa dies que em vaig regalar un llibre i estic gaudint de la seva lectura: Marienbad eléctrico d’Enrique Vila-Matas. Un autor que cada vegada m’agrada més.

M’ho hagués pogut estalviar

El Greco, 1567, La curació del cec

La meva col·laboració a Relats Conjunts

No fa massa dies que em van operar de cataractes… i potser m’hagués estalviat tants maldecaps: visites a l’oftalmòleg, exploracions als ulls, programacions quirúrgiques; signar papers; estar en dejú; anar al darrera d’una infermera sense quasi veure-hi, estirar-me en una llitera, patir una anestesia local, les esgarrifances només de pensar en els implants de lents; dies i dies amb tractament de gotes… Tornar-me a acostumar a veure-hi. Penso que  tot això m’ho hagués pogut estalviar si hagués sigut el cec del Greco.