Aquest Blog

Molts dies de la meva vida me’ls he passat dins d’espais íntims, silenciosos, dedicada al dibuix, a la pintura, a l’escriptura. Com un ésser polièdric he hagut de viure i sobreviure entre mons, els reals i els imaginaris, els inamovibles i els movibles a cop de voluntat i de llibertat. Els mons que m’han interessat per damunt de tot són els que he trobat en mi mateixa. A través d’ells és com jo veig i sento el món.

La vida és emoció, creativitat, evolució.

Dies i dies d’intents de plasmar formes i expressions. Cada persona crea a la seva manera, amb el seu ritme i estil propis, però cadascú de nosaltres ens movem per distints corrents, som empesos per diferents aires, ens encenem per diferents sols i ens apaguem per aiguats desiguals. I cadascú pertany al seu temps i a les seves circumstàncies.

Cadira pintada

Cadira Pintada

Ens omplim els dies amb processos creatius, convivim amb idees que ens plantegen reptes i ens hi llencem de cap, amb les mans plenes de materials plàstics i d’eines que ens ajuden a expressar els nostres neguits, les nostres visions, les nostres imaginacions que ens van obrint les portes de la fantasia i, alhora, ens retornen a la realitat.

De pares a fills, del passat a l’actualitat. En moltes famílies es donen les circumstàncias que els seus membres han conreat des de temps que es perden en la memòria d’aquestes mateixes famílies, d’una manera o altra el gust per les arts, i cadascú s’ha expressat en una o diverses arts. Músics, poetes, pintors, fotògrafs…

Tots aquests dies que engloben tants anys, són els que en aquest lloc ofereixo a tots aquells que arribin a aquest blog, que intento crear amb il•lusió, passió i emoció, al qual hi aniré afegint totes aquelles obres/visions de les quals he estat capaç de portar a terme i per afegir-me a la gran visió del món i de la vida, tot i saber que les nostres petjades personals solen quedar en una platja perduda enmig de la immensitat, i que sens dubte, arribarà un dia en què l’Onada del Temps ho esborrarà tot.

Josep Martínez Soler

Josep Martínez Soler

Però mentrestant, qui arribi a aquest blog, desitjo que gaudeixi dels meus dibuixos, pintures, relats… i de les fotografies del meu pare Josep Martínez i Soler.

Maria Pilar Martínez Herrero (Grocdefoc)

 

No se admiten más comentarios