Al final de la vinya hi ha un racó vermell

Vinya vermella - Grocdefoc

Vinya vermella – Grocdefoc

 

Al final de la vinya hi ha un racó vermell. Cap allà que me n’hi vaig… La meva miopia és una benedicció, de lluny el meu món solar sembla una creació abstracte… però la sorpresa, quan ja sóc a prop, és una meravella.

Retorn d’un drac

 

Drac tinta xina

Aquest drac forma part del Llibre dels Dracs de M. Pilar Martínez Herrero

De vegades els meus dracs m’abandonen durant dies, mesos, períodes llargs. Fins que, de nou, quan menys m’ho espero, retornen. Aquesta vegada de segur que ha estat per la influència de la Diada de Catalunya.

Sant Jordi no pot avançar sense el drac i el drac no pot anar sol.

Observant Obres d’Art – El Jardí de les Delícies

 

Dibuix tinta xinesa- Detall Humanitat - M. Pilar Martínez

Humanitat – Detall – Dibuix tinta xina – M. Pilar Martínez

Hi ha qui per entendre el temps desmunta rellotges… o qui, caminant a les fosques, vol comprovar si és capaç de no ensopegar; n’hi ha d’altres que esperen un tren que no arriba mai i si els hi preguntes, diuen que no van enlloc… i jo, intento captar pensaments d’altres èpoques per entendre els d’avui, mitjançant l’observació de certes obres d’art.

En aquest cas, m’entretinc trossejant El Jardí de les Delícies, de Hieronymus Bosch, i mentre quadriculo les visions, sense pretendre trobar-hi explicacions a l’obra en sí mateixa, més que trobar-hi delícies, sí que hi trobo moltes metàfores. El Bosco continua reptant les ments racionals o caòtiques.

Els canvis continuats mundials d’aquests últims dies, d’aquests últims temps, no em deixen temps suficient per a entendre tot el que està passant. El món canvia…o es repeteix, i per això encara es poden trobar metàfores en obres molt antigues.

Per centrar-me de nou, jo retorno a unes arrels estranyes que avui em fan escriure:

Detall "El jardi de les Delicies" de Bosco

“La rata ho veu tot, ho sent tot, i no s’espanta de la bola vermella que cau del cel (sembla una cirera d’arboç picotejada per ocells famèlics). Mes… les converses a mitja veu fan que no deixi d’observar els cossos nus d’homes desesperats. Són com flors exposades al vent -pensa- (si és que les rates poden pensar).

I, mentre la rata mira, ocells de becs afilats mosseguen els lloms dels cavalls disfressats amb banyes de cérvols. És un carnaval de bèsties afamades i els porcs senglars s’esmolen els ullals disposats a alimentar la prole, mentre els burros belluguen les orelles intentant comprendre la comitiva.

Una parella sota dels pètals s’amaga de qualsevol mirada, fins i tot de l’autor que els ha protegit de la desfeta…, tot i que, si ho observem bé, s’endevina la jugada del destí, una vegada més -malgrat les delícies de la vida- tot és dibuixat contra una humanitat feble.”